Després de seguir les primeres setmanes del nou govern i la nova oposició municipals, sembla que, com deia Josep Pla dels espanyols, el que més s’assembla a un polític masnoví de dretes és un d’esquerres.
Sobretot s’assemblen en demanar des de l’oposició allò que no és va fer o no és farà des del govern.

Tres exemples recents. Les dues primeres mocions presentades per Iniciativa per Catalunya tenen relació amb la Participació ciutadana. Aquest partit ha gestionat la regidoria de Participació Ciutadana durant els darrers quatre anys. En aquests quatre anys, en els que el pressupost per activitats ha estat d’uns 20.000€, els resultats de la seva gestió es limiten a un estudi subcontractat. Res més. Ara des de l’oposició sembla que tenen pressa per fer tot el que en quatre anys al govern no van poder, o voler, fer.

Segon exemple. El grup municipal de Convergència i Unió fa menys de dos anys defensava “abaixar” els impostos. En aquell moment el Ple havia decidit congelar-los, però per els convergents volien més. Poc menys de dos mesos al govern és suficient per “no descartar” just el contrari del que defensaven a l’oposició.

Tercer, i últim, exemple. Esquerra Republicana de Catalunya l’any 2007, abans que la crisi econòmica fos evidents per a tothom,  es va “quedar sol votant en contra dels sous dels regidors” per considerar-los massa elevats. Ara, immersos en una de les pitjor crisis econòmiques dels últims anys, un cop han tornat al govern sembla que no els importa massa que els recursos públics dedicats als polítics augmenti, mentre alguns veïns i veïnes del poble es veuen obligats a matricular els seus fills a l’escola privada, degut a les retallades en educació, perdó, en ensenyament.

Així són els polítics, diferents vistos de lluny, molt semblants quan t’acostes a l’escenari.