Llegint… he topat amb aquest fragment que parla sobre el control que l’Ajuntament de Barcelona ha anat exercint amb la batuta del concepte CIVISME “que bàsicament consisteix en restringir el comportament públic dels vilatans fins que ells, per voluntat pròpia, es queden a casa, ja que al carrer no hi poden fer una puta merda”.
La trampa del civisme l’ha ordit l’Ajuntament i als barcelonins (masnovins, si cal) els han robat la ciutat (poble). Ells creuen que ja no s’hi pot fer res, però hi ha una manera senzilla de recuperar els carrers: empitofar-se i sortir de casa en pilotes, acompanyats de timbals i tenores, gegantins recoberts de punxes i capgrossos amb metralladores,(…) potser és cosa meva, que estic una mica alienat, però no se m’acut una manera més democràtica que celebrar una bacanal popular per ensenyar a l’ajuntament que la vida no la pots controlar, i que si intentes emmagatzemar-la com les aigües d’una presa, les seves energies es concentraran fins a reunir prou forces per esquerdar les comportes i escampar la seva fúria contra els insensats que l’han volgut dominar”.
El senyor Parés, antic regidor de Joventut i Educació (si no vaig errat), i propulsor d’aquell projecte tan sonat de: El Masnou es mou!, va portar ara fa pocs anys al Ple una moció per acabar amb la vida nocturna de la platja, aleshores era oposició. En les seves decisions no va consensuar el CIVISME entre las parts implicades: les monstruoses criatures de la nit i els veïns; va obrir i fragmentar una gran escletxa entre aquestes, apostant fermament per un clar model del poble que ell de manera messiànica sospirava. Ara, governant, i juntament amb la resta d’esbirros, assumeixen decisions que equiparan un poble a una ciutat dormitori. Després de coartar l’acció de les guinguetes, quina serà la nova proposta? Són uns fenòmens!
Text d’Humbert P.
Imatge El Roto
Si el jovent es sàpigues comportar de bon segur que l’ajuntament no posaria cap inconvenient que es gaudis de la nit. El poble esta mes que fatr del comportament d’aquets.
Parles del “jovent” i el “poble” com si fossin cossos homogènis, per sort hi ha varietat de comportaments i opinions…