Abans-d’ahir un veí del Masnou em mencionava a Twitter per fer-me notar que el segon tinent d’alcalde del Masnou havia fet una captura d’un missatge publicat per mi a Twitter per fer un comentari adjunt a la captura en el que em faltava al respecte. Fins aquí res fora del que és “normal”. Alguns missatges després, pujats de to per ambdues parts, li vaig dir el que em semblava una evidència: que és un “cagón”. Dicho de una persona: Muy medrosa y cobarde. Així ho defineix la RAE.
El que no m’esperava és el que va venir després. El segon tinent d’alcalde va decidit que era una brillant idea intentar contactar amb una de les entitats en les quals treballo per fer que m’acomiadessin per haver-lo “insultat”. Resulta que aquesta entitat amb qui va intentar contactar públicament, no sé si també per privat, té la seva seu al Masnou i, per tant, es tractaria d’un abús clar de poder per part d’un regidor del govern cap a una entitat amb seu al municipi.
La meva vida és de privilegi comparada amb moltíssima gent. Fa temps que vaig escollir (perquè puc escollir en certa manera, no com molta gent) treballar en projectes on no em passi res per dir-li “cagón” a un covard. Això no passaria d’una anècdota sinó parléssim d’un tinent d’alcalde del govern d’ERC i el PSC al Masnou i d’una entitat amb seu al municipi.
Imagineu què li pot passar a una noia migrada que treballa a la neteja de l’ajuntament si es vol sindicar per millorar les seves condicions? Què li pot passar a una tècnica que vegi que un regidor fa alguna irregularitat en un concurs públic? Si s’atreveixen a contactar amb una entitat del municipi per tractar d’aconseguir l’acomiadament d’un treballador, què no faran allà on manen de veritat?
En fi, no podem cedir ni un centímetre a aquests totalitaris. Encara menys si són uns cagons.
Actualitzo l’entrada (16-11-21) per compartir com l’alcalde Oliveras es renta les mans:
No és res personal 