Persecució laboral del Govern del Masnou als adversaris polítics

Masnou, Política
Abans-d’ahir un veí del Masnou em mencionava a Twitter per fer-me notar que el segon tinent d’alcalde del Masnou havia fet una captura d’un missatge publicat per mi a Twitter per fer un comentari adjunt a la captura en el que em faltava al respecte. Fins aquí res fora del que és “normal”. Alguns missatges després, pujats de to per ambdues parts, li vaig dir el que em semblava una evidència: que és un “cagón”. Dicho de una persona: Muy medrosa y cobarde. Així ho defineix la RAE.
 
El que no m’esperava és el que va venir després. El segon tinent d’alcalde va decidit que era una brillant idea intentar contactar amb una de les entitats en les quals treballo per fer que m’acomiadessin per haver-lo “insultat”. Resulta que aquesta entitat amb qui va intentar contactar públicament, no sé si també per privat, té la seva seu al Masnou i, per tant, es tractaria d’un abús clar de poder per part d’un regidor del govern cap a una entitat amb seu al municipi.
 
La meva vida és de privilegi comparada amb moltíssima gent. Fa temps que vaig escollir (perquè puc escollir en certa manera, no com molta gent) treballar en projectes on no em passi res per dir-li “cagón” a un covard. Això no passaria d’una anècdota sinó parléssim d’un tinent d’alcalde del govern d’ERC i el PSC al Masnou i d’una entitat amb seu al municipi.
 
Imagineu què li pot passar a una noia migrada que treballa a la neteja de l’ajuntament si es vol sindicar per millorar les seves condicions? Què li pot passar a una tècnica que vegi que un regidor fa alguna irregularitat en un concurs públic? Si s’atreveixen a contactar amb una entitat del municipi per tractar d’aconseguir l’acomiadament d’un treballador, què no faran allà on manen de veritat?
 
En fi, no podem cedir ni un centímetre a aquests totalitaris. Encara menys si són uns cagons.
 
Actualitzo l’entrada (16-11-21) per compartir com l’alcalde Oliveras es renta les mans:
 

Guia per entendre quant cobren els polítics al Masnou

Masnou, Política

Aquest vespre, presumiblement, el Ple del Masnou aprovarà les retribucions que els regidors i regidores han de cobrar com a compensació per a la realització de les tasques que el càrrec comporta. Vagi per endavant, per ser honest amb qui llegeixi aquest text, que la meva posició personal és que les retribucions, en general, que reben els polítics em semblen massa elevades, però que en aquest text intentaré deixar de banda la meva opinió personal i centrar-me únicament en les dades.

En primer lloc, cal que deixem clares algunes qüestions per poder entendre com funciona el sistema de retribucions dels regidor i regidores.

D’on has tret les dades que apareixen en aquest text?

L’Ajuntament del Masnou té penjades al seu web municipal les actes dels plens des de 2003 fins a l’actualitat i en elles podem trobar les retribucions aprovades en sessió plenària. En aquest text em basaré d’una banda en els sous aprovats a principis de les dues darreres legislatures i de l’altra, la proposta del govern que avui es debat al Ple i que molt probablement no patirà variacions importants. En aquests enllaços podeu consultar les actes de 2007, 2011 i la proposta d’avui.

Qui decideix quant cobren els regidors i regidores del Masnou?

Les retribucions dels càrrecs electes es decideixen per acord del Ple. El govern presenta una proposta i l’oposició pot esmenar-la per arribar a un acord, però finalment és el Ple qui decideix per majoria, no per unanimitat, les retribucions, essent normalment la proposta del govern la que s’acaba aplicant sense massa variacions. Per aquest motiu pot donar-se la situació que hi hagin alguns grups que percebin unes retribucions amb les que no hi estiguin d’acord. Una vegada els regidors i regidores cobren el sou, poden decidir donar-ne una part (al partit o a alguna altra organització) si la retribució aprovada pel Ple és superior a la que el grup municipal havia establert prèviament com a topall màxim per als seus regidors/res. Cal tenir en compte que la donació d’una part del sou al partit és una pràctica habitual en la majoria de casos, desgravant-se aquesta donació en la posterior declaració de la renda.

Tot els regidors i regidores cobren un sou?

No, les retribucions dels regidors/res es divideixen en dos blocs: els que cobren un sou amb dedicació parcial o exclusiva i els que cobren una retribució en forma de dietes. En qualsevol cas ningú cobra per els dos conceptes, és a dir, qui cobra un sou no pot cobrar les dietes establertes. Si que es pot donar el cas que un regidor/a cobri un sou com a membre, per exemple, d’un consell comarcal o diputació provincial i en aquest cas si que pot cobrar les dietes establertes per l’assistència al Ple més aquest sou cobrat a l’altre ens públic. D’altra banda els regidors/res de govern amb dedicació podran cobrar dietes per desplaçaments o altres conceptes sempre que estiguin degudament justificades.

Els regidors cobren únicament el sou de l’Ajuntament?

Els regidors que únicament cobren el sou de l’Ajuntament són els que tenen dedicació exclusiva, mentre que els que tenen dedicació parcial o cobren les dietes poden compaginar la seva tasca com a regidors/res amb una altra feina o amb el cobrament d’alguna altra prestació, per exemple, d’atur, de jubilació o d’invalidesa.

Aclarits aquest punts passem a l’anàlisi de l’evolució dels sous, dietes i nombre de dedicacions de l’Ajuntament del Masnou en les darreres tres legislatures. Com he dit abans, les dades per aquesta legislatura 2015-2019 és basen en la proposta que avui porta a Ple el govern actual i que presumiblement serà aprovada sense variacions importants.

Municipals 2015 al Masnou

Masnou, Política

Article publicat a Maresme 24M el 29 de maig de 2015

Les eleccions municipals del passat diumenge al Masnou van deixar un clar guanyador uns quants perdedors i algunes preguntes sobre la taula.

Hi ha hagut sorpasso d’ERC a CiU?

La victòria d’ERC per primera vegada a unes eleccions municipals ha disparat les alarmes dins de Convergència i Unió, avaluant la possibilitat que aquesta es degui a un transvasament de vots de la federació nacionalista vers el seu soci de govern en l’anterior legislatura. Tot i que aquesta possibilitat de ben segur que ha estat un dels factors que explicarien la victòria de la formació liderada per Jaume Oliveras, cal destacar que CiU ha perdut 567 vots respecte a les municipals de 2011, mentre que ERC n’ha guanyat 1.716. Així doncs el suposat sorpasso d’ERC a CiU no explicaria per si sol la victòria republicana.

Per explicar la victòria d’Oliveras cal mirar cap al PSC. La formació socialista ha patit, a nivell nacional, diverses escissions durant els darrers anys. La més sonada ha derivat en la formació del Moviment d’Esquerres (MES).

Aquesta nova formació s’ha integrat a nivell local dins de les llistes d’ERC i ha col·locant dins de l’ajuntament, com a número 6 de les llistes republicanes, a Albert Alfaro, fill del exregidor del PSC del Masnou Eduard Alfaro. La llista d’Oliveras també comptava amb la presencia d’altres membres de MES, com Irene Gisbert, exregidora socialista als anys noranta i filla del darrer alcalde socialista, Eduard Gisbert. Precisament Eduard Gisbert va ser un dels exmembres del PSC del Masnou que va donar suport a Oliveras en un acte realitzat pocs dies abans de les eleccions municipals.

Aquest suport de part de destacats membres del PSC Masnou és una de les claus que explicaria el gran resultat que ERC va obtindré, per exemple, al barri dels blocs, feu fins ara inexpugnable del PSC i on Oliveras s’ha quedat a 4 vots de ser la força més votada. Així doncs i amb les dades a la mà, podem parlar d’un doble sorpasso d’ERC tant a CiU com al PSC, que explicarien en gran part la victòria republicana.

Amenaces al Masnou

Masnou

Aquest matí ens hem llevat amb el nom del nostre poble en portada de molts mitjans de comunicació. Sembla que la persona que gestiona els comptes twitter del Partit Popular i les Nuevas Generaciones del Masnou va piular amb aquests allò que volia piular només amb el seu compte personal. Resultat: amenaces de mort al màxim representant de l’estat espanyol a Catalunya, Artur Mas. No cal dir que les piulades aparegudes al compte del Partit Popular del Masnou són inacceptables i que algú hauria de dimitir, potser els dos regidors que la formació té al Ple municipal?

Ara bé, no podem obviar quina és la relació al nostre poble del govern en minoria de CiU+ERC (o ERC+CiU depèn com es miri) i el Partit Popular. Recordem que el govern va començar la legislatura tenint 11 regidors i per tant majoria absoluta. Arran de la fugida al grup mixt de la número dos de CiU, el govern municipal va haver de començar a buscar socis per aprovar els grans projectes de la legislatura. Tot i que en un primer moment va semblar que el govern local buscaria recolzaments puntuals en els diversos grups, sempre s’ha acabat recolzant en el grup municipal del Partit Popular, el mateix que avui ha amenaçat de mort del president de la Generalitat.

Exemples destacats d’aquesta estreta col·laboració són el Pressupost 2012, el Pressupost 2013, el Pla d’Ajust, la polèmica modificació de la plantilla de l’ajuntament o l’augment injustificat de les quotes de les escoles bressol.

En els proper dies veurem com segueix l’escenificació del rebuig dels partits del govern a les piulades populars. Escenificació de disputes entre aquells que a l’hora de la veritat voten el mateix quan es tracta de defensar les polítiques socials. Aquells als quals només podem diferenciar per la bandera darrera la que amaguen polítiques econòmiques que sí són una autèntica amenaça per a la cohesió social del nostre poble.