Masnou
Populisme liberal
Economia, MasnouL’oposició en ple, 11 regidors i regidores de grups tant diversos com el Partit Popular i Iniciativa, han força la convocatòria d’un Ple extraordinari el proper dia 21 per fer una rebaixa d’impostos mitjançant la modificació de les ordenances fiscals. L’oposició calcula que aquesta rebaixa permetrà a cada família disposar de 65€ més durant el proper any 2014.
No soc sospitós de simpatitzar amb l’actual govern del Masnou, més aviat el contrari. Tampoc defensaré l’actitud poc democràtica d’un govern que s’ha negant a convocar el Ple extraordinari, havent de ser la secretaria de l’estat (espanyol) qui actués d’ofici i convoques la sessió. Però des d’una visió d’esquerres crec que la proposta està mal plantejada i té com a objectiu prioritari desgastar al govern, no pas el benestar dels ciutadans.
Pagar menys impostos és necessàriament bo per la ciutadania? Depèn. El que ens hauríem de preguntar i tenir dret a saber és en què els gasten aquests impostos! I en últim terme tenir dret a decidir directament, els veïns i veïnes del poble, en que volem gastar-los. No és el mateix pagar impostos per subvencionar els capricis de determinats polítics que tots tenim al cap, que pagar la gestió de les escoles bressol o la neteja dels carrers. No té res a veure.
En que retallarà el govern? Si paguem menys impostos l’ajuntament tindrà menys ingressos que l’any 2013 i per tant haurà de reduir la seva despesa, fins aquí tothom que sàpiga sumar estarà d’acord. Aquest és el problema, no es retallarà en capricis o en sous dels polítics, es retallarà en serveis públics i es farà amb “l’excusa” d’aquesta proposta de l’oposició. En parlem d’aquí a uns mesos.
A la dreta ja li va bé reduir el debat a eslògans liberals del tipus “més diners a la butxaca dels ciutadans!!”. L’esquerra hauria allunyar-se d’aquest tipus de populisme, que només ens porta pa per avui i gana per demà. Cal lluitar per un control efectiu dels veïns i les veïnes sobre on van a parar els impostos i construir, paral·lelament, noves eines de decisió col·lectiva que ens permetin, entre tots, decidir si cal pagar menys o més impostos, però sobretot per decidir si ho gastem en capricis o en escoles bressol.
Fort amb els febles i feble amb els forts
MasnouUn nanu trenca una fusta i l’ajuntament li passa la factura als pares. La factura puja 157€ en concepte de 7,5 hores de feina! Més de set hores per canviar una fusta!! Farà el mateix l’ajuntament amb Bankia? Li passarà la factura pel “forat de la vergonya” que han deixat a l’antiga fàbrica Dogi? Fort amb els febles i feble amb els forts.
(In)Civisme al Masnou
MasnouLlegint… he topat amb aquest fragment que parla sobre el control que l’Ajuntament de Barcelona ha anat exercint amb la batuta del concepte CIVISME “que bàsicament consisteix en restringir el comportament públic dels vilatans fins que ells, per voluntat pròpia, es queden a casa, ja que al carrer no hi poden fer una puta merda”.
La trampa del civisme l’ha ordit l’Ajuntament i als barcelonins (masnovins, si cal) els han robat la ciutat (poble). Ells creuen que ja no s’hi pot fer res, però hi ha una manera senzilla de recuperar els carrers: empitofar-se i sortir de casa en pilotes, acompanyats de timbals i tenores, gegantins recoberts de punxes i capgrossos amb metralladores,(…) potser és cosa meva, que estic una mica alienat, però no se m’acut una manera més democràtica que celebrar una bacanal popular per ensenyar a l’ajuntament que la vida no la pots controlar, i que si intentes emmagatzemar-la com les aigües d’una presa, les seves energies es concentraran fins a reunir prou forces per esquerdar les comportes i escampar la seva fúria contra els insensats que l’han volgut dominar”.
El senyor Parés, antic regidor de Joventut i Educació (si no vaig errat), i propulsor d’aquell projecte tan sonat de: El Masnou es mou!, va portar ara fa pocs anys al Ple una moció per acabar amb la vida nocturna de la platja, aleshores era oposició. En les seves decisions no va consensuar el CIVISME entre las parts implicades: les monstruoses criatures de la nit i els veïns; va obrir i fragmentar una gran escletxa entre aquestes, apostant fermament per un clar model del poble que ell de manera messiànica sospirava. Ara, governant, i juntament amb la resta d’esbirros, assumeixen decisions que equiparan un poble a una ciutat dormitori. Després de coartar l’acció de les guinguetes, quina serà la nova proposta? Són uns fenòmens!
Text d’Humbert P.
Imatge El Roto
5 reflexions sobre l’audiència pública
Masnou, Participació1- Autocrítica
Deien a l’antiga Roma que qui s’enfada per les crítiques demostra mereix-se-les. La primera reflexió és que hi ha molt a millorar. L’actitud del govern va distar força de l’autocrítica optant en calent per la victimització. Sentències com “encara que a alguns els hi molesti, seguirem fent audiències públiques” situa qui les diu en una posició més propera a l’adolescència que a la maduresa política.
2- Moderador
Tot i que l’alcalde va deixar clar que per a ell allò “no era un debat”, tota trobada pública on pugui sorgir la controvèrsia requereix comptar amb un moderador. Deixant de banda les qualitats personals de l’alcalde per exercir aquesta funció, cal una persona formada en la matèria, amb experiència conduint grups humans i que mantingui la tranquil·litat si el “debat” puja de to. No ens podem permetre segons quines expressions i sortides de to per part d’aquell que hauria de fer fluir el diàleg.
3- Promoció.
La qualitat de la promoció d’un acte no es mesura únicament per l’afluència de públic, això és evident. Però enviar una invitació a l’acte amb la data malament, triar la data quan ja es sabia que a aquell hora hi havia un esdeveniment esportiu important, o no fer –ni repartir- cap cartell de l’acte, són errors de llibre. El més fàcil és escudar-se en que la gent no participa en aquests actes, quan més d’una vegada el problema és que la informació no arriba o arriba malament.
4- Format
Aquests tipus d’actes tenen com a objectiu acostar la classe política i la ciutadania. Per aconseguir-ho, però, s’opta per un format anquilosat, que separa les intervencions del públic de les respostes del regidors, evitant el diàleg, evitant el contacte. Un format més àgil, més dinàmic exigiria una millor preparació per part dels polítics i propiciaria el diàleg entre classe política i ciutadania. Cal innovar, experimentar per finalment trobar allò que necessitem, qui fa sempre el mateix no pot esperar resultats diferents.
5- Actitud
D’ençà del moviment 15M sembla que la participació i la transparència han entrat de cop a l’agenda política del país. Avui ningú s’oposa obertament a aquests dos conceptes, encara que sembla que ningú hi acabi de creure. Dona la impressió que s’intenta cobrir l’expedient, mentre es fan malament les coses dissuadint així de tornar als pocs que encara anem a les trobades participatives. Es pot preparar una audiència pública i no pensar en que cal preparar algun tipus de resum del pressupost per entregar al públic? No es qüestió d’aptitud, doncs un estudiant de segon de batxillerat seria capaç de tenir presents aquests detalls, com gairebé sempre en política es un problema d’actitud.