

Hi ha un moment que passa desapercebut que m’ha fet pensar. Estan sortint a un míting Teresa Rodríguez i Pablo Iglesias i Rodríguez va ràpida pel passadís i deixa enrere Iglesias. Aquest li diu “tranquila Teresa vas muy rápido, hay que disfrutarlo” i Rodríguez li pregunta “tu lo disfrutas?”. Es talla l’escena.
Es pot gaudir la política institucional, els mítings etc quan no són més que una representació d’allò que teòricament es vol canviar? Pot semblar una tonteria, però moltes persones que fem política institucional vivim en aquesta corda fluixa entre la responsabilitat de saber que és important no abandonar la lluita en aquest front polític (combinada permanentment amb el carrer, moviments socials, societat civil…) i la impossibilitat de gaudir-la i, per tant, una certa sensació de frustració permanent. Molt de compte amb els que la gaudeixen…
Article signat al Diari Públic amb les companyes de Desbordem
Joana Bregolat, Margarida Fité i Enver Aznar el 10 de setembre de 2018
Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.
L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària contra la repressió de l’Estat, contra la persecució de la llibertat d’expressió, per l’alliberament de les preses i l’anul·lació de les causes, i per la completa derogació de les restes de l’aplicació de l’article 155. La lliçó que hem d’extreure de la passada tardor catalana és que som capaces d’obrir nous temps només quan fugim de sectarismes i anem totes a una, així va ser possible obrir els col·legis electorals durant l’1 d’octubre, desbordar els carrers el 3 i només així serà com podem enfrontar la repressió esdevinguda per part d’un Estat que ha embogit i que prepara la que pot ser la seva resposta definitiva en els judicis a les preses polítiques.