Garanties democràtiques

Política

Galeria-Catalunya-Barcelona-EDU-BAYER_EDIIMA20130510_0155_4

Article publicat al Catalunya Plural el 5 de juliol de 2017

Ningú dubta a dia d’avui que el 15M va significar l’inici d’un nou cicle polític. Un nou cicle marcat per un nou paradigma democràtic en el qual el sistema formal representatiu és insuficient per afrontar reptes polítics com recuperar la sobirania que el mateix sistema ha cedit als mercats. De les places en va sortir, entre moltes coses, una deslegitimació clara d’aquest sistema formal clarament insuficient tant per garantir els drets polítics (no ens representen) com els materials (no som mercaderies en mans de polítics i banquers). El 15M, per tant, inaugura un nou cicle on calen noves estratègies i formes d’autoorganització popular que vagin molt més enllà de les dinàmiques institucionals pròpies del que s’ha anomenat règim del 78.

Nova institucionalitat

Amb el recent cicle electoral sorgeixen diversos projectes polítics que pretenen portar els anhels de les places a les institucions. Així, s’obre una finestra d’oportunitat que té, entre d’altres objectius, instaurar una nova institucionalitat. Aquests projectes, però, s’han trobat d’un banda les resistències internes del propi sistema institucional, tot un entramat de relacions de poder informal, que van molt més enllà de l’aritmètica sorgida d’unes eleccions i que configuren dinàmiques enquistades difícils de canviar. D’altra banda s’observa una creixent institucionalització i autonomització d’una part dels càrrecs electes, instal·lats en la idea del bon govern, tractant de maximitzar els límits de la institució però sense superar-los, temorosos de projectar una imatge massa radical i evitant així qualsevol transformació estructural de la realitat.

Anuncis

«No nos representan»

Política

Hacia nuevas instituciones democráticas (Ed. Traficantes de sueños)

Ahora bien, la crisis puede cerrarse de varias formas. Hay quien lee de forma simplona el eslogan del 15M «no nos representan», no como una crítica al sistema de representación y una puesta en cuestión del discurso de la representación, sino en el sentido restrictivo de que «estos que hay ahora no nos representan» pero otros distintos sí podrían representarnos. Podríamos elegir unos representantes genuinos y volvernos a nuestras casas.

798339_268096176654954_1170456820_o

Por el contrario, en mi opinión, la crítica afecta a un núcleo más profundo, a la idea de que «no somos representables», a la idea de que la representación siempre es un mecanismo de legitimación adscrito a unas prácticas que logran crear un imaginario específico.

La política democrática no tiene tanto que ver con la representación como con la acción y la capacidad de decisión. Pero ¿cómo se introduce el gobernado en el ámbito de la decisión política? ¿Cómo conseguir que aquellas exigencias de una población que ya no puede aguantar más, se conviertan en prescripciones políticas obligatorias?

Els comuns i la unilateralitat

Política

Passada la Diada, és a dir, les escenificacions pròpies i alienes, intentaré posar el meu granet de sorra en el debat sobre la unilateralitat que s’hauria de donar dins d’aquest espai polític heterogeni que popularment s’anomena els comuns. Com a persona que participa d’aquest espai crec que és prioritari abonar el debat d’idees, un debat de base que s’allunyi dels jocs d’equilibris interns que els diversos sectors juguen des de fa setmanes mitjançant les declaracions a la premsa i els comunicats polítics que es van anar fent públics els dies anteriors a la Diada.

cseybjlwyaaal4xEn primer lloc cal posar sobre la taula una realitat innegable: el moviment independentista no és un moviment conjuntural enfront del qual n’hi ha prou amb col·locar-se de perfil i esperar que passi. Tant és si diumenge van sortir un milió, dos o cinc-centes mil persones, tant és si electoralment mobilitzaran en el futur el 48 o el 35%, l’independentisme ha vingut per quedar-se i serà impossible articular en els propers anys una majoria parlamentaria que no passi per algun dels sectors que avui dia el conformen. Per tant, seria raonable demanar a aquells sectors de la futura confluència que aposten per l’enfrontament radical amb l’independentisme, representats simbòlicament pel portaveu de CSQEP Joan Coscubiela, que ens expliquin amb quines aliances estan pensant per governar el país els propers anys. És evident que el principal objectiu de la confluència és fer un gir electoral al país, un gir, però, que caldrà cristal·litzar en aliances postelectorals que permetin una governabilitat alternativa que no passi per la dreta, catalana o espanyola. En l’escenari postelectoral no n’hi haurà prou amb haver guanyat les eleccions si prèviament no hem teixit aliances polítiques que ens permetin tenir una majoria parlamentaria i avui per avui sembla que la via Coscubiela no està sent massa fructífera a l’hora de trobar acords que configurin majories polítiques d’esquerres.

Els comuns a la cruïlla

Política

Els resultats del passat diumenge a Catalunya, en general, no han estat bons per En Comú Podem. Hem guanyat, sí, i ens hem estès territorialment però hem retrocedit respecte al 20D, aquest cop amb una marca electoral i un candidat coneguts i en un context on el PSC ha pujat en percentatge de vot per primera vegada en deu anys i ERC ha millorat força els seus resultats. Cal reconèixer que no esperàvem aquest resultat a Catalunya i cal autocrítica per no convertir-nos tan aviat en allò contra el que lluitem i caure en l’autocomplaença pròpia de la partitocràcia tradicional.

23334897290_e2d8ee7292_o

Deia Galeano que som el que fem per canviar el que som i en els propers mesos els comuns ens enfrontarem a molts debats sobre el que som i sobretot sobre el que volem ser. La construcció del nou subjecte polític català serà un escenari ideal per fer aquesta autocrítica necessària i establir els pilars sobre els quals bastir aquest nou subjecte entorn el qual articular la resposta de les classes populars catalans davant el vell cicle de reformes liberals.

Guia per entendre quant cobren els polítics al Masnou

Masnou, Política

Aquest vespre, presumiblement, el Ple del Masnou aprovarà les retribucions que els regidors i regidores han de cobrar com a compensació per a la realització de les tasques que el càrrec comporta. Vagi per endavant, per ser honest amb qui llegeixi aquest text, que la meva posició personal és que les retribucions, en general, que reben els polítics em semblen massa elevades, però que en aquest text intentaré deixar de banda la meva opinió personal i centrar-me únicament en les dades.

En primer lloc, cal que deixem clares algunes qüestions per poder entendre com funciona el sistema de retribucions dels regidor i regidores.

D’on has tret les dades que apareixen en aquest text?

L’Ajuntament del Masnou té penjades al seu web municipal les actes dels plens des de 2003 fins a l’actualitat i en elles podem trobar les retribucions aprovades en sessió plenària. En aquest text em basaré d’una banda en els sous aprovats a principis de les dues darreres legislatures i de l’altra, la proposta del govern que avui es debat al Ple i que molt probablement no patirà variacions importants. En aquests enllaços podeu consultar les actes de 2007, 2011 i la proposta d’avui.

Qui decideix quant cobren els regidors i regidores del Masnou?

Les retribucions dels càrrecs electes es decideixen per acord del Ple. El govern presenta una proposta i l’oposició pot esmenar-la per arribar a un acord, però finalment és el Ple qui decideix per majoria, no per unanimitat, les retribucions, essent normalment la proposta del govern la que s’acaba aplicant sense massa variacions. Per aquest motiu pot donar-se la situació que hi hagin alguns grups que percebin unes retribucions amb les que no hi estiguin d’acord. Una vegada els regidors i regidores cobren el sou, poden decidir donar-ne una part (al partit o a alguna altra organització) si la retribució aprovada pel Ple és superior a la que el grup municipal havia establert prèviament com a topall màxim per als seus regidors/res. Cal tenir en compte que la donació d’una part del sou al partit és una pràctica habitual en la majoria de casos, desgravant-se aquesta donació en la posterior declaració de la renda.

Tot els regidors i regidores cobren un sou?

No, les retribucions dels regidors/res es divideixen en dos blocs: els que cobren un sou amb dedicació parcial o exclusiva i els que cobren una retribució en forma de dietes. En qualsevol cas ningú cobra per els dos conceptes, és a dir, qui cobra un sou no pot cobrar les dietes establertes. Si que es pot donar el cas que un regidor/a cobri un sou com a membre, per exemple, d’un consell comarcal o diputació provincial i en aquest cas si que pot cobrar les dietes establertes per l’assistència al Ple més aquest sou cobrat a l’altre ens públic. D’altra banda els regidors/res de govern amb dedicació podran cobrar dietes per desplaçaments o altres conceptes sempre que estiguin degudament justificades.

Els regidors cobren únicament el sou de l’Ajuntament?

Els regidors que únicament cobren el sou de l’Ajuntament són els que tenen dedicació exclusiva, mentre que els que tenen dedicació parcial o cobren les dietes poden compaginar la seva tasca com a regidors/res amb una altra feina o amb el cobrament d’alguna altra prestació, per exemple, d’atur, de jubilació o d’invalidesa.

Aclarits aquest punts passem a l’anàlisi de l’evolució dels sous, dietes i nombre de dedicacions de l’Ajuntament del Masnou en les darreres tres legislatures. Com he dit abans, les dades per aquesta legislatura 2015-2019 és basen en la proposta que avui porta a Ple el govern actual i que presumiblement serà aprovada sense variacions importants.