Hi ha un moment que passa desapercebut que m’ha fet pensar. Estan sortint a un míting Teresa Rodríguez i Pablo Iglesias i Rodríguez va ràpida pel passadís i deixa enrere Iglesias. Aquest li diu “tranquila Teresa vas muy rápido, hay que disfrutarlo” i Rodríguez li pregunta “tu lo disfrutas?”. Es talla l’escena.

Es pot gaudir la política institucional, els mítings etc quan no són més que una representació d’allò que teòricament es vol canviar? Pot semblar una tonteria, però moltes persones que fem política institucional vivim en aquesta corda fluixa entre la responsabilitat de saber que és important no abandonar la lluita en aquest front polític (combinada permanentment amb el carrer, moviments socials, societat civil…) i la impossibilitat de gaudir-la i, per tant, una certa sensació de frustració permanent. Molt de compte amb els que la gaudeixen…