Article publicat a Maresme 24M el 29 de maig de 2015

Les eleccions municipals del passat diumenge al Masnou van deixar un clar guanyador uns quants perdedors i algunes preguntes sobre la taula.

Hi ha hagut sorpasso d’ERC a CiU?

La victòria d’ERC per primera vegada a unes eleccions municipals ha disparat les alarmes dins de Convergència i Unió, avaluant la possibilitat que aquesta es degui a un transvasament de vots de la federació nacionalista vers el seu soci de govern en l’anterior legislatura. Tot i que aquesta possibilitat de ben segur que ha estat un dels factors que explicarien la victòria de la formació liderada per Jaume Oliveras, cal destacar que CiU ha perdut 567 vots respecte a les municipals de 2011, mentre que ERC n’ha guanyat 1.716. Així doncs el suposat sorpasso d’ERC a CiU no explicaria per si sol la victòria republicana.

Per explicar la victòria d’Oliveras cal mirar cap al PSC. La formació socialista ha patit, a nivell nacional, diverses escissions durant els darrers anys. La més sonada ha derivat en la formació del Moviment d’Esquerres (MES).

Aquesta nova formació s’ha integrat a nivell local dins de les llistes d’ERC i ha col·locant dins de l’ajuntament, com a número 6 de les llistes republicanes, a Albert Alfaro, fill del exregidor del PSC del Masnou Eduard Alfaro. La llista d’Oliveras també comptava amb la presencia d’altres membres de MES, com Irene Gisbert, exregidora socialista als anys noranta i filla del darrer alcalde socialista, Eduard Gisbert. Precisament Eduard Gisbert va ser un dels exmembres del PSC del Masnou que va donar suport a Oliveras en un acte realitzat pocs dies abans de les eleccions municipals.

Aquest suport de part de destacats membres del PSC Masnou és una de les claus que explicaria el gran resultat que ERC va obtindré, per exemple, al barri dels blocs, feu fins ara inexpugnable del PSC i on Oliveras s’ha quedat a 4 vots de ser la força més votada. Així doncs i amb les dades a la mà, podem parlar d’un doble sorpasso d’ERC tant a CiU com al PSC, que explicarien en gran part la victòria republicana.

Eleccions municipals plebiscitàries?

Una de les claus d’aquestes eleccions és la possibilitat que l’electorat entengués la votació en clau de país, tal i com havien demanat Artur Mas, Oriol Junqueres i en certa manera la CUP. Al Masnou sembla que aquesta possibilitat s’ha fet efectiva ja que sumant els vots rebut per ERC, CiU i la CUP, obtenim una xifra que s’aproxima als votants que el passat 9 de novembre van votar Sí-Sí. En aquesta línia, si observem els tant per cent de votants per zones del poble, podem veure com les tres formacions sobiranistes han obtingut uns comportament electorals semblants, obtenint els seus millors resultats a les mateixes zones del poble. En aquesta línia podem observar com el bloc constitucionalista (C’s-PSC-PP) obté els seus millors resultats allà on punxa el sobiranisme.

Qui ha capitalitzat la indignació de fa quatre anys?

Un dels fenòmens més rellevant de les eleccions municipals de 2011 va ser l’espectacular resultat del vot en blanc i el vot nul. A remolc de les consignes del, llavors emergent, moviment dels indignats, al Masnou aquestes dues opcions de vot van superar el 9% de sufragis, un resultat sense precedents. Enguany, aquestes dues opcions no han arribat al 3%, i tot sembla indicar que la CUP n’hauria arreplegat una bona part. Si comparem les dades de 2011 amb les del passat diumenge observem que la CUP ha obtingut uns grans resultats allà on el vot en blanc ha disminuït dràsticament, mentre que Ciutadans, l’altre candidat a capitalitzar la indignació, recolza els seus grans resultats en aquelles meses on el vot en blanc o bé no ha disminuït o no va manifestar-se amb tanta força fa quatre anys.

D’on surt el vot a Ciutadans?

Sense descartar que Ciutadans hagi aconseguit capitalitzar part del vot indignat i una part de la davallada del PSC, cal mirar cap al Partit Popular i el Grup Independent del Masnou (GIM) per entendre els bons resultats de la formació liderada per Frans Avilés. El GIM, liderat pel mateix Avilés, va obtenir 537 suport i un regidor al 2011, però va apostar per integrar-se dins de C’s de cara a les eleccions del passat 24 de Maig. Amb les dades a la mà, Avilés ha aconseguit fidelitzar el vot del GIM, obtenint grans resultats allà on el GIM es va fer fort el 2011.

Per acabar d’explicar l’èxit de Ciutadans al Masnou cal mirar cap a la dràstica davallada del Partit Popular al municipi. Ciutadans presentava a les eleccions municipals una llista amb destacats exmembres del PP municipal, sense anar més lluny, Avilés i Estela Parodi, número 1 i 2 de Ciutadans respectivament, havien estat regidors del PP al Masnou fins que l’any 2009, van abandonar el partit, conservant, però, l’acta de regidors. Com en el cas del GIM, Ciutadans s’ha fet fort als feus tradicionalment populars.

Qui serà el proper alcalde?

Aquesta és la pregunta que segurament s’estaran fent més veïns i veïnes del Masnou en aquest moments i per a la qual tot indica que tenim resposta. Segons hem pogut confirmar, Jaume Oliveras serà el nou alcalde del Masnou després de que les, remotes, opcions de conformar un govern alternatiu sense ell semblen haver fracassat. En declaracions a Maresme24M, Frans Avilés ha confirmat que el PSC ha temptejat, de forma informal, la possibilitat de formar un govern que donaria l’alcaldia a Pere Parés (CiU) i que estaria recolzat pel PSC, C’s i el PP. Avilés però, descarta aquesta possibilitat degut, entre altres coses, a que Ciutadans no autoritzaria un pacte amb Convergència i Unió. Ernest Suñé, ha confirmat que van existir tals contactes però destaca que l’equip de negociadors del PSC “encara estan a la línia de sortida”. Així doncs, tot sembla indicar que Jaume Olivera té via lliure cap a l’alcaldia.

Quin serà el nou govern?

Amb el dubte sobre el nou alcalde sembla que ja resolt, només queda saber quins seran els suports amb els que comptarà el nou govern republicà. L’opció més probable a hores d’ara és una reedició del pacte entre ERC i CiU. Màxim Fàbregas, candidat d’ICV-EUiA, aposta per un nou govern que seria “una còpia del que està en funcions, amb canvi d’alcalde”. En la mateixa línia s’han manifestat Avilès (C’s) i Suñé (PSC), tot i que el candidat socialista opina que el més probable és que CiU no pacti amb Oliveras fins després del 13 de Juny, dia de constitució del nou plenari. Aquesta possibilitat, que el pacte de govern no es produeixi fins després de les eleccions autonòmiques del proper 27 de setembre, sembla ara per ara la més probable. En el cas que CiU decidís no recolzar Oliveras, als republicans els espera una legislatura moguda que haurien d’afrontar amb un govern amb minoria de només sis regidors, suficients per manar però no per governar.