Teatre… i del bo!

Cultura, Masnou

can humetDoncs si, aquest 2013 que acabem de començar el nostre poble tindrà molt teatre, i no em refereixo només al que mes rere mes ens ofereixen els nostres polítics i polítiques. Molt teatre i si prestem atenció al seu preu suposem que serà de molt bona qualitat. El festival de teatre còmic Ple de Riure s’endurà 128.000€ del pressupost 2013, a aquesta quantitat cal sumar-hi els 72.000€ destinats a activitats de teatre, música i dansa i els 133.000€  que la regidoria de Cultura té reservats per a Esbarjo i Festes tradicionals. En total 333.000€, més de 55 milions de pessetes, que l’Ajuntament invertirà en  aquest sector cultural al que no faltarà de res.

No seré jo qui demani que s’inverteixi menys diners en cultura però cal que aquesta despesa estigui en consonància amb el que es gasta en altres sectors. Un parell d’exemples. Si sumem el que l’Ajuntament gastarà en activitats per a Infants, Joves i Gent Gran la operació ens dona un resultat de 37.200€, una mica més d’un 10% del que l’Ajuntament vol destinar a fer teatre. El segon exemple i més flagrant, la despesa en cursos ocupacionals. Aquesta partida pressupostaria tant necessària en temps de crisi, es redueix aquest any un 37%, quedant-se en una mica menys de 50.000€ un 15% de les esmentades despeses culturals.

La cultura no és un luxe, afirmen els amics del regidor de cultura. Jo també ho crec. Trobar una feina o poder costejar l’escola bressol municipal, aquests són el petits grans luxes quotidians als que un any més el pressupost dona l’esquena. Gaudeixin de l’espectacle.

Els amics del Regidor de Cultura del Masnou

Cultura, Masnou

Aquest matí he rebut resposta a les qüestions que, com a membre de la comissió de festes, no m’havien quedat clares a la reunió de valoració de la Festa Major 2012. L’actitud del regidor de cultura, Jaume Oliveras (ERC), durant la reunió donava a entendre que  hi havia alguna cosa en la gestió de la Festa Major que no era aigua clara. Manca d’informació, nervis i males maneres que van culminar en un intent, frustrat, de donar per acabada la comissió quan alguns membres qüestionàvem la gestió econòmica de la festa major.

Una de les qüestions que havia quedat, fins avui, sense resposta era el cost total de tres de les activitats més potents (econòmicament parlant) de la festa: Els focs d’artifici de la platja, l’espai de Barraques de la Nimfa i el mapping 4D inclòs dins la cloenda.

A la resposta del regidor podem veure que els Focs artificials i l’espai Nimfa van suposar un cost de 14.000 i 11.000 euros respectivament, mentre que pel mapping 4D es van pagar 7.080€. El cost d’aquestes activitats es  justifica, al meu entendre, per dos motius. El primer és que són activitats demandades per la ciutadania en el seu conjunt o, com és el cas de la Nimfa, per un col·lectiu concret força ampli a la vila, els joves. El segon motiu és que ambdues aconsegueixen una afluència de públic molt alta superant ambdues els dos mil assistents.

Ara bé, com es justifica el cost del mapping 4D? L’activitat, emmarcada dins de la cloenda de festa major, va tenir una durada 12 minuts (590€ el minut) i va reunir a no més de 300 persones. La demanda social d’aquest acte no existeix, o com mínim no es va fer palesa a cap de les múltiples reunions de la comissió de festes prèvies a festa. No només això, sinó que la comissió no va ser informada d’aquest acte fins que ja estava inclosa dins del programa.

Fins aquí res de nou, podríem pensar. Un regidor que gestiona de forma poc racional els nostres diners. El més greu de l’assumpte és que la idea i realització d’aquest dispendi econòmic corre a càrrec d’un persona que figura a les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del regidor de cultura, a les darreres eleccions municipals. Per acabar d’enredar la troca l’Assemblea Indignada del Masnou publica un document on el regidor confirma que l’assignació econòmica es va fer a dit, sense buscar possibles opcions més econòmiques per la malmesa economia municipal.

Tot plegat un escàndol que ens hauria de fer reflexionar sobre la qualitat ètica de les persones que en aquests moments gestionen els serveis públics. Aquells que ens diuen, dia si dia també, que no hi ha diners per escoles bressol, serveis socials o ajuts per les entitats. Pel que sempre hi haurà diners és per ajudar un bon amic.