Un govern cofoi davant una audiència entregada -aplaudiment inclòs- entre els que hi eren tots els regidors del govern i força militants convergents. “És la primera audiència pública en 35 anys” es vanagloriava l’alcalde.  Res semblava que pogués alterar la pax convergent que ahir al vespre regnava a la segona planta de Can Malet.

“Soc economista i el pressupost em sembla un rotllo” va començar un Llorenç Birba al que realment semblava avorrir-li explicar els números de l’Ajuntament al populatxo. Suposo que per aquest motiu, del pressupost en va parlar poc. Com a bon convergent el regidor d’hisenda va utilitzar una metàfora marinera per intentar amenitzar el que va semblar més una classe de gestió pública (liberal edition) que una audiència pública per presentar el pressupost.  Classe impartida per un professor que, de forma monòtona, ens va intentar convèncer de la seva imparcialitat tècnica. El mite del tecnòcrata, aquell que curiosament aplica les mateixes receptes econòmiques de Thatcher i Reagan. Ben bé que el senyor Birba ens volia donar cavall per vedella.

Va arribar el torn de preguntes del públic i aquestes no van agradar gaire al govern. Encara van agradar menys a part de la parròquia convergent que es camuflava, sense gaire èxit, a platea. Hi ha poques tribus urbanes que puguin ser identificades amb tanta facilitat com els siouxs. Poca broma amb ells i sobretot, poca crítica, t’hi jugues la cabellera.

Sortides de to i manca d’educació que posen de manifest que anar de número 10 o 26 a la llista d’un partit polític habitualment hipoteca per quatre anys el teu esperit crític. El més ferotge que ens vàrem sentir va ser que alguns anàvem allà a “fer política!”. Es veu que la resta dels assistents anaven a fer ganxet. Per sort, el ridícul va ser breu, doncs jugava el Barça i ja sabem que, una altra cosa no, però aquest govern de Copa no en perdona ni una.