“trencar el jurament d’omertà

és punible amb l’execució”

El cas de Josep Maria Matas i l’Associació Catalana de Municipis ha glopejat de nou les nostres ingènues consciències (unes més que altres) per retornar-nos a la crua realitat, està tot més podrit, fins i tot, del que podria semblar a simple vista.

El cas de (presumpte) malversació de diner públic implicaria a algunes de les institucions polítiques més ben assentades a la nostra estimada democràcia i a la vegada més desconegudes i improductives per la vida quotidiana de la ciutadania retallada.

“No hi ha diners!”, ens diuen, però mentrestant el Masnou és membre, pagant, de les dues associacions de municipis catalanes. Les dues presten els mateixos “serveis”, però una és d’òrbita convergent i l’altra d’òrbita socialista, i es clar, en aquestes assumptes els dos “grans” partits, com a bons bombers de la política, miren de no trepitjar-se la manega.

Més enllà de posar de manifest l’absoluta irresponsabilitat amb que la casta política gestiona els nostres diners, el que ha posat de manifest el cas Matas, és aquesta llei de silenci no escrita tant semblant a l’omertà siciliana. Amb les coses de menjar no s’hi juga, i de la menjadora (nom amb el que es coneix la Diputació) hi mengen tots.

El silenci ha estat gairebé total. A part del diari El País, que ha destapat el cas i que està administrant amb criteris comercials, donant-nos cada dia que passa un nou capítol del mateix, la resta de mitjans han fet mutis i a la gàbia. Encara és hora que la cadena de televisió comarcal, M1TV, finançada gairebé íntegrament amb fons públic, Masnou aporta aproximadament deu milions de les antigues pessetes, parli d’un tema que esquitxa directament la comarca. Diaris com el Punt Avui o Diari Maresme també ha decidit acollir-se a la llei de silenci.

Però el més greu ha estat l’omertà política. Diversos grups municipals havien anunciat la seva intenció de posar llum sobre un tema massa fosc. A les xarxes socials els grups i els seus regidors parlaven obertament del tema utilitzant termes com “corrupció” i preguntant-se per la implicació en el cas dels dos màxims representants del govern municipal.

Va arribar el Ple i abans la junta de portaveus. No sabem tot el que es va dir en aquesta junta de portaveus però el to al Ple va ser molt diferent al manifestat els dies anteriors. Molta prudència, massa, i més preguntes que semblaven dirigides a Josep Maria Matas, que evidentment no es trobava a la sala, que al propi alcalde. Cap pregunta sobre la implicació del primer tinent alcalde.

A la Diputació de barcelona, la menjadora, on Matas segueix sent coordinador general després que el seu president, Salvador Esteve, no li acceptes la dimissió, l’omertà a funcionat gairebé a la perfecció. Només ICV ha plantejat preguntes al respecte, mentre la resta grups opta per un “prudent” silenci, no fos cas que perdessin quota a la nòmina d’assessors polítics que permeten als partits col•locar ex alts càrrecs que han perdut, a les urnes, el seu lloc de feina.

A les organitzacions mafioses sicilianes no complir amb l’omertà es castiga amb la mort. A les organitzacions polítiques no fer-ho es castiga amb l’exclusió. L’exclusió de tota una colla de càrrecs, no escollits pels ciutadans, on polítics i polítiques que han estat retirats democràticament poden passar els seus últims anys cobrant sous, pagats amb diner públic, que els permeten mantenir el nivell de vida mentre acaben de quadrar els números de la jubilació.

Així funciona la nostra democràcia, diners gastats en organitzacions de dubtosa productivitat real pels ciutadans. Mitjans de comunicació que callen per por a perdre subvencions i quotes de publicitats que permeten quadrar els seus pressupostos. Lleis de silenci sobre temes que no interessa remoure a cap dels partits tradicionals. Mentrestant “la claca” militant dels partits, avui són uns ahir eren els altres, aplaudeix, en ocasions aplaudeix tant que aconsegueix deixar sense veu a una majoria de ciutadans que no pensa obeir cap llei de caire mafiós.