Competició

Educació, Esport

 

article-2104579-011FEC56000004B0-349_634x400

Guanyar no és aixecar copes

En la competición hay en general muchos perdedores, y la mayoría tienen miedo de resultar afectados. Pero hay más componentes de la motivación dentro de la competencia. Mientras que el miedo empuja por detrás, desde delante arrastra una especie de deseo placentero. Pero ¿qué deseo? Se trata del deseo de triunfar, de ser mejor que todos los demás. Esto, desde un punto de vista psicológico, es un motor problemático. La finalidad de nuestras acciones no debería sobresalir por encima de los demás, sino ocuparnos bien de nuestros propios asuntos, que para nosotros son coherentes y nos gusta realizarlos. En este punto deberíamos referirnos a la autoestima. Aquél que relaciona su propio valor con ser mejor que los demás depende completamente de que los demás sean peores. Desde un punto de vista psicológico se trata de un narcisismo patológico. Sentirse mejor porque los demás son peores es simplemente enfermizo. Lo sano sería nutrir nuestra autoestima de acciones que nos gustara realizar, elegidas libremente y por tanto dotadas de sentido. Si nos concentrásemos en ser nosotros mismos en vez de en ser mejores, nadie saldría perjudicado ni habría necesidad alguna de la existencia de perdedores. Se trata de la fijación de objetivos. Si como efecto secundario y sin ser mi objetivo resulta que soy mejor que otro en una actividad, no hay ningún problema. No le voy a dar ninguna importancia al ser mejor ni tampoco lo voy a valorar como una «victoria». El problema surge cuando mi meta es ser mejor que otro y fuerzo una situación de derrota-victoria hablando en términos de competición (o feroz competencia). Si mi meta es hacer bien las cosas y me da igual cómo hagan las cosas los demás, entonces no es necesaria la competencia, que es justo el fundamento del mito: sin competencia los hombres no se sentirían incentivados para ser eficientes, no sentirían motivación para ocuparse bien de sus asuntos. Sin embargo, los estudios psicológicos indican que nos comportamos justo al revés. La motivación es mayor cuando es interna (motivación intrínseca) que cuando proviene de fuera (motivación extrínseca), como por ejemplo en la competencia. Los mejores rendimientos no se llevan a cabo por la existencia de un competidor, sino porque la gente se fascina por algo concreto, se llena de energía, colma sus esperanzas en realizarlo y se entrega por la causa. No necesita competencia.

Fragment del llibre “La economía del bien común” de Christian Felber

La claca

Educació, Masnou

Sembla que la claca convergent s’ha posat en marxa. El desastre és de tal magnitud que han cridat a l’ordre a la militància i ja sabeu allò que diuen: “el militant, milita, i a la milícia s’obeeix”.

En aquest sentit m’acabo de trobar amb l’article “LOS REYES DEL DISFRAZ”, en el que el director de la campanya telemàtica de CiU a les darreres eleccions es fa ressò d’una conversa que vàrem mantenir a les xarxes socials.

A propòsit del mapping de cloenda de Festa Major el senyor González m’argumentava que la persona (membre de les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya) era del poble i que per aquest motiu s’havia de prioritzar la seva oferta econòmica  per davant d’altre possibles ofertes més econòmiques pel nostre consistori. Jo, com bé reprodueix en el seu escrit, vaig argumentar-li que l’Ajuntament ha de cercar les ofertes més econòmiques, per davant de patriotismes municipals. Segueixo pensant el mateix.

El problema bé quan aquest senyor tracta de mesclar temes, posant al mateix nivell una activitat de Festa Major amb l’educació dels infants de zero a tres anys de la nostra vila. No perdré ni un segon en explicar les diferencies existents.

El que si m’agradaria és aclarir dues coses:

  1. El Mapping de festa major va ser una activitat nova, que mai havia realitzat el nostre Ajuntament, i el més important, que mai ningú havia reclamat, més enllà del senyor que la va acabar portant a terme. A part d’aquest fet, cal recordar que no va haver-hi concurs públic per prestar aquest servei i per tant, poc importa d’on sigui qui acabi cobrant per realitzar-lo, doncs l’únic criteri seguit va ser on apuntava el dit del regidor en el moment de prendre la decisió.
  2. El concurs per la gestió de l’escola bressol Sol Solet és un concurs per prestar un servei que s’ha tornat indispensable per a moltes famílies. Aquest concurs  no es decideix per la part econòmica, com deixa entreveure aquest senyor, ja que la cooperativa local estava a l’alçada de la multinacional del senyor Florentino Perez. El que decideix el concurs és un informe tècnic basat en uns criteris polítics que es veuen reflectits en els plecs del concurs. Alguns d’aquest criteris afavoreixen clarament les empreses grans per davant de les petites, siguin aquestes de Masnou o d’Astúries.

En definitiva, ganes de defensar lo indefensable, ganes d’enredar la troca amb desinformació, mitges veritats i arguments que només responen als interessos del partit que ostenta l’alcaldia.

EMUMM: “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir”

Educació, Masnou

Tant se val si ets monàrquic, juancarlista o republicà, sembla ser que últimament en política n’hi ha prou amb un “ho sento, ens hem equivocat” i tot queda arreglat. Quan algú replica: “però és que vostès podrien haver…”, la resposta és fàcil: “tothom es pot equivocar”, i qui dia passa, any empeny.

Doncs si, així va ser l’explicació de tot l’embolic de l’escola de música, que va passar de ser prescindible dijous passat a ser una prioritat del govern ahir al vespre. Tal i com fan els reis, el govern pren el pel al poble. Ahir va deixar clara la irresponsable improvisació i frivolitat amb la que tanquen servei educatius que ara sembla podrem salvar gràcies a la ràpida reacció ciutadana. Un cop més, sols el poble salva el poble.

Explicacions de Jaume Oliveras (ERC) sobre el tancament frustrat de l’EMUMM

La pregunta sobre les escoles bressol que mai fa l’oposició

Educació, Masnou

Avui a partir de les 20h podrem viure un dels Plens més calents de la legislatura. L’educació (ara l’anomenen ensenyament) en el centre del debat. D’una banda el “coitus interruptus liberal” que va suposar el intent de tancament de l’Escola de Música Municipal del Masnou (EMUMM), que sembla que finalment aguantarà un curs més gràcies a la pressió de les famílies. L’altre tema que segur estarà sobre la taula serà l’augment de les quotes de les escoles bressol a uns nivells que pràcticament les equiparen amb els de les escoles bressol privades.

Aquesta etapa educativa (0-3 anys) ha estat en el centre del debat municipal des de fa molts anys. La reivindicació de les anomenades esquerres ve de lluny, però sempre havia topat amb la negativa de la omnipotent Convergència dels anys vuitanta i noranta. A les eleccions de 2003 Convergència, liderada per Joan Ramon Vilalta, va seguir negant-se a acceptar la possibilitat d’invertir en la construcció d’escoles bressol municipals, fet que de ben segur li va restar algun vot, que va permetre l’alternança política al poble.

Els vuit anys on CiU va estar purgant culpes a l’oposició es van aprofitar per construir dues escoles bressol municipal, trencant el monopoli que fins aquell moment tenia el sector privat. Podem entendre que les persones propietàries d’escoles bressol privades no van quedar gaire contents de la posada en marxa d’aquesta oferta pública, i sembla que CiU (i ERC) s’han marcat com a objectiu retornar la quota de mercat perduda en els darrers anys.

La pregunta que encara no he sentit fer a l’oposició és la següent: Hi ha algun militant important de Convergència i Unió amb interessos personals en aquest sector educatiu? La resposta a aquesta pregunta no deixaria ningú indiferent…

Tancament de l’Escola de Música Municipal: qüestió de diners o de voluntat política?

Educació, Masnou

Segons ens informa l’Assemblea Indigna del Masnou (a la web municipal no hi trobem res…) ahir l’Ajuntament va comunicar la seva ferma decisió de tancar l’escola de música. Aquesta decisió es va argumentar tenint en compte criteris econòmics, doncs segons la regidora d’ensenyament “el model econòmic actual es insostenible” per l’Ajuntament.

Les famílies van mostrar el seu rebuig a aquesta mesura sobretot perquè no s’havien buscat solucions conjuntes, com per exemple l’autogestió del servei per part de les famílies o l’augment de quotes que permetrien com a mínim mantenir aquest servei educatiu.

Com deia els motius exposats van ser únicament econòmics. En un primer moment el govern va intentar fer passar gat per llebre a les famílies explicant que s’havien de contabilitzar com a despeses de l’escola la neteja o la llum del centre educatiu on es porta a terme el servei. Això va emprenyar, amb raó, les famílies doncs és evident que el centre educatiu en qüestió es neteja igual amb escola de música o sense. Un cop superada aquesta situació inicial plantejada pel govern, es va arribar a la conclusió que la diferència entre el que costa l’escola i el que ingressa l’ajuntament (quotes + subvencions) és d’uns 10.000€ anuals.

Arribats a aquest punt, d’on podem treure 10.000€ per salvar l’escola de música?

  • El cost total de les remuneracions dels regidors i els òrgans de govern és de 475.362,88€. Rebaixant un 2% aquestes retribucions podríem salvar l’escola.
  • Les despeses de funcionament dels grups municipals pugen 33.000€. Alguna cosa podríem treure d’aquesta partida…
  • El serveis de dinamització de Ca n’Humet, que en aquest moments no s’està prestant, costa uns 18.000€. Aquests diners es podrien estalviar si s’acceptés la proposta d’autogestió que les entitats estan reclamant des de fa anys.
  • La regidoria de cultura té assignada una despesa per activitats de música, dansa, teatre, esbarjo i festes populars de 195.000€. Amb un 5% menys podríem salvar l’escola.
  • Publicacions, revistes, butlletins i altres sumen un total de 42.698€ de despesa. Ens ho podem permetre quan tanquem serveis educatius? Podria sobreviure el Masnou si “només” gastéssim 30.000€ en aquests conceptes? Segur que si.

Aquestes són només algunes alternatives possibles a les que qualsevol persona normal i corrent pot arribar donant un cop d’ull al pressupost per a l’any 2012.

Podem discutir de quin lloc, dels plantejats en aquest escrit o d’altres, traiem els diners, però sembla evident que si només són 10.000€ el que separa l’escola de música de la seva viabilitat econòmica la decisió de tancar-la està totalment injustificada.

El següent capítol de l’escomesa antisocial d’un govern del que, no oblidem, forma part Esquerra Republicana de Catalunya,  es produirà avui a les sis de la tarda a l’escola bressol La Barqueta, quan el govern anunciarà a les famílies una nova pujada de les quotes pel proper curs. Només espero que aquesta tarda l’alcalde doni la cara i no envií una regidora “en pràctiques” acompanyada del regidor de Manteniment…