Moltes eren les esperances que alguns havíem dipositat en la Festa Major 2012 tenint en compte el perfil del nou regidor de cultura. La seva anterior experiència com a membre actiu del moviment associatiu de la vila, temps en el que participava activament de  la Comissió de Festes,  feien pensar que per fi tindríem una festa major popular on el pes de les entitats i les persones participants seria cabdal. Davant la lamentable situació econòmica dels ajuntament cal estalviar recursos i fer sentir protagonista a les persones que desinteressadament dediquen el seu temps al poble semblava la millor manera de fer-ho.

Calia trencar amb aquella idea dels regidors de cultura que entenen la regidoria com un trampolí polític cap a l’alcaldia. Era necessari canviar de paradigma, transició que (a la seva manera) ja havia començat l’anterior regidora, passant d’una festa major dissenyada des  d’un despatx per polítics i tècnics, a una festa major feta des de baix, pensada i sentida pels membres de les entitats del poble que tenen el cul pelat d’organitzar aquest tipus d’actes.

Sembla, però, que Barcelona ha canviat més del que pensàvem aquell jove combatiu membre de les comissions dels anys vuitanta. Ja a la primera trobada dedicada a la festa major  un membre veterà li va demanar si hi havia la possibilitat de fer de la comissió un organisme autònom  amb capacitat de decisió, tal i com el regidor reivindicava anys enrere. La seva resposta va ser que “en aquests moments” no ho veia viable. El regidor sembla aquell comunista de l’acudit que ho va col·lectivitzant tot fins que toca fer-ho amb les bicicletes, llavors s’atura: “les bicicletes no! Que jo en tinc una”.

Aquest canvi de discurs es farà palès en el dibuix final de la festa, que serà com un sopar en el que el govern ja ha decidit el primer, el segon i les postres, mentre a les entitats només ens deixaran portar “un bon vi”. Sembla doncs que el regidor de cultura sap separar molt bé els diferents càrrecs que ocupa i sovint oblida que també és el regidor de participació ciutadana.

El proper 21 de gener la ciutadania del Masnou ha estat cridada a participar. “Tenim un pla” ens diu l’Ajuntament… em permetreu que ho dubti…

L’ajuntament ens pren, un cop més, per idiotes i ens demana que participem (alguns n’estem farts) i donem idees per elaborar el nou pla de participació ciutadana. Que ha passat amb totes les propostes que molts ciutadans han realitzat anteriorment? Han aplicat alguna d’aquestes propostes? Per què aquesta vegada hauria de ser diferent?

Qui no hagi participat mai de la vida pública podrà pensar que val la pena participar d’aquesta pressa de pel que organitza l’Ajuntament. Els que estem farts de participar a diari, no només un o dos dies cada quatre anys, de la vida pública de la nostra vila sabem que el poder sempre es fa el sord… menys quan el que proposes està en concordança amb els seus dogmes, o quan allò que proposes pot ser manipulat, esmicolat, tergiversat fins a perdre tota l’essència.

La gent que porta reclamant participació des de fa una colla d’anys està molt clar el que demana, no calen tallers, ni mandangues per saber per on grinyola l’actual sistema polític. Hi ha experiències d’arreu que ens indiquen el camí, una altra cosa és que l’actual govern (i l’anterior) estigui per la labor d’imitar-les.

Audiències públiques obligatòries per certs temes (com pressupostos), regidors de barri amb contacte directe amb les agrupacions veïnals de la zona, consultes popular vinculants per temes rellevants, pressupostos participatius obligatoris d’un tant per cent (20%?) de cada regidoria (que la gent decideixi directament com gastar part dels seus impostos), possibilitat de presentar precs, preguntes i mocions per part de la ciutadania sense passar el filtre de la partitocracia, etc…

Aquestes són algunes de les propostes que propiciarien un canvi de paradigma en la relació administració/ciutadania, aquestes són les propostes que els polítics del nostre poble han escoltat mil i una vegades i que ara ens demanen que els anem a repetir un cop més, per tornar a fer-se els sords.

Hi ha dos tipus de participació: la que legitima i la que transforma. La que legitima només cal portar-la a terme de tant en tant, un 21 de gener o un 18 de juliol, la data és el de menys. La que transforma es practica a diari.