Actituds (presumptament) irresponsables

Masnou

El Ple del mes de febrer l’alcalde va donar explicacions sobre la seva implicació en el cas de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i Josep Maria Matas. Les informacions aparegudes al diari El País durant la darrera setmana deixaven en entredit el bon nom de l’alcalde.

Les explicacions de l’alcalde em van deixar alguns dubtes. En primer lloc, no va negar en cap moment la credibilitat de la font, el diari el País. Aquest porta a pensar que tot el que s’ha publicat és cert. D’acord que l’alcalde va deixar l’empresa a finals de 2004, però El País denuncia factures irregulars també els anys 2003 i 2004.

El segon dubte que em deixa el discurs de l’alcalde és que la seva explicació és va basar en que ell era només un soci capitalista (el majoritari) i res més, no estant al cas de l’activitat de l’empresa. Ara bé, és creïble que una persona constitueixi una societat, que porta el seu nom, en sigui l’accionista majoritari i per contra no sigui conscient de res del que hi passa? No demanava comptes als administradors, que suposo ell mateix nomenava, sobre com gestionaven la seva empresa?

Si creiem l’explicació de l’alcalde, ens trobem amb un ajuntament endeutat fins a les orelles amb un senyor al capdavant que gestiona els seus recursos econòmics personals amb (presumpte) irresponsabilitat. Doncs sembla irresponsable crear una empresa amb el teu nom, invertir un capital majoritari a la societat i desentendre’s de la seva activitat. Més quan l’objecte de l’activitat de l’empresa és donar serveis a l’Associació Catalana de Municipi. No tenia interès per l’actual alcalde el serveis que l’ACM contractava a la seva empresa? No veia que la seva doble condició de propietari de la societat i regidor d’un ajuntament membre de la ACM podia portar-lo a situacions com l’actual i que per tant calia controlar l’activitat de la societat Parés i Solé SL? Sembla doncs, de ser certa, una actitud, al meu entendre, (presumptament) molt irresponsable.

L’afirmació més contundent de tot el discurs és que l’alcalde ja està estudiant denunciar als que han posat cullerada a partir del que va publicar el País. Ha posat en mans dels seus advocats les afirmacions de mitjans de comunicació i particulars, però, pensa denunciar a Josep Maria Matas, o és que Matas no ha malmès la honorabilitat de l’alcalde?

Per altra banda, l’ajuntament del Masnou, amb el seu alcalde al capdavant, no va manifestar cap intenció de posar el cas denunciat per el País en mans dels advocats. Cal tenir en compte que els fets denunciats tenen una relació directa amb la nostra economia municipal, ja que el consistori és membre de l’Associació Catalana de Municipis, i per tant, la (presumpte) malversació de fonts públics s’hauria fet, en part, gràcies als diners prominents de les arques municipals. L’alcalde va utilitzar el plenari municipals per defensar la seva honorabilitat personal, però, qui defensarà l’honor i els diners del poble? Sembla que no serà pas el govern actual.

L’ombra del dubte

Masnou

Ahir molts ciutadans del Masnou van quedar sorpresos quan van veure el nom del seu alcalde relacionat amb un assumpte força fosc. El cas, destapat pel diari d’òrbita socialista, El País, relaciona un alt càrrec de CiU, Josep Maria Matas (actual coordinador general de la Diputació) amb el cobrament d’un milió d’euros provinents de la Associació Catalana de Municipis, de la qual n’era secretari general. El nostre alcalde apareix a escena quan es parla de l’empresa que es feia servir per cobrar les factures pels estranys serveis amb uns preus encara més estranys. L’empresa, Parés i Solé S.L., va ser fundada per Pere Parés l’any 2003.

Queda molt per saber sobre el tema i per tant es aventurat fer valoracions definitives, s’haurà de veure quina implicació real té Parés en aquest assumpte per delimitar responsabilitats. Ara bé, el que sembla clar és que alguna cosa havia de saber l’alcalde. Que l’empresa porti el seu nom, que en sigui un soci fundador, i el fet que la societat realitzes, tal i com explica el País, factures dubtoses des del primer dia, deixa en una difícil situació Parés, que o té una molt bona explicació (que espero sentir al proper Ple), o deixarà rondant l’ombra de la corrupció durant la resta de la legislatura.

La carrera política d’algú que ocupa llocs amb responsabilitat de gestió és basa en dos aspectes: la seva capacitat de gestió (i la transmissió d’aquesta a la ciutadania), i la confiança en la seva honorabilitat.

El panorama al Masnou és desolador. D’una banda el govern, amb l’ombra del dubte sobre la seva honorabilitat sobrevolant els seus caps. De l’altre una oposició que ha sortit escaldada del govern, amb la sensació entre la ciutadania d’haver estirat més el braç que la màniga. Sembla el moment idoni per l’aparició d’una alternativa, necessària, als partits masnovins tradicionals.

Participar per legitimar o per transformar?

Masnou, Participació

El proper 21 de gener la ciutadania del Masnou ha estat cridada a participar. “Tenim un pla” ens diu l’Ajuntament… em permetreu que ho dubti…

L’ajuntament ens pren, un cop més, per idiotes i ens demana que participem (alguns n’estem farts) i donem idees per elaborar el nou pla de participació ciutadana. Que ha passat amb totes les propostes que molts ciutadans han realitzat anteriorment? Han aplicat alguna d’aquestes propostes? Per què aquesta vegada hauria de ser diferent?

Qui no hagi participat mai de la vida pública podrà pensar que val la pena participar d’aquesta pressa de pel que organitza l’Ajuntament. Els que estem farts de participar a diari, no només un o dos dies cada quatre anys, de la vida pública de la nostra vila sabem que el poder sempre es fa el sord… menys quan el que proposes està en concordança amb els seus dogmes, o quan allò que proposes pot ser manipulat, esmicolat, tergiversat fins a perdre tota l’essència.

La gent que porta reclamant participació des de fa una colla d’anys està molt clar el que demana, no calen tallers, ni mandangues per saber per on grinyola l’actual sistema polític. Hi ha experiències d’arreu que ens indiquen el camí, una altra cosa és que l’actual govern (i l’anterior) estigui per la labor d’imitar-les.

Audiències públiques obligatòries per certs temes (com pressupostos), regidors de barri amb contacte directe amb les agrupacions veïnals de la zona, consultes popular vinculants per temes rellevants, pressupostos participatius obligatoris d’un tant per cent (20%?) de cada regidoria (que la gent decideixi directament com gastar part dels seus impostos), possibilitat de presentar precs, preguntes i mocions per part de la ciutadania sense passar el filtre de la partitocracia, etc…

Aquestes són algunes de les propostes que propiciarien un canvi de paradigma en la relació administració/ciutadania, aquestes són les propostes que els polítics del nostre poble han escoltat mil i una vegades i que ara ens demanen que els anem a repetir un cop més, per tornar a fer-se els sords.

Hi ha dos tipus de participació: la que legitima i la que transforma. La que legitima només cal portar-la a terme de tant en tant, un 21 de gener o un 18 de juliol, la data és el de menys. La que transforma es practica a diari.

Cançó de Nadal de Dickens, versió Masnou…

Històric Masnou, Masnou

Poca gent pot entendre tant bé Judit Rolán com ho fa l’alcalde Pere Parés. Els dos han estat joves regidors, els dos s’han estrenat amb les regidories d’Ensenyament i Joventut, i als dos els hi han presentat una moció socialista per reprovar-los en el seu primer any al consistori.

El passat dijous Judit Rolan va viure, possiblement, el pitjor Ple des que és regidora. El grup socialista va presentar una moció en la que s’instava al plenari a reprovar-la pels fets de la tarda del 18 de novembre. Aquella tarda un grup de joves vàrem intentar mantenir una reunió amb la regidora, aquesta, superba, va optar per enviar la policia i barrar el pas a un grup d’unes 30 persones de reconegut recorregut associatiu en el poble. La situació va acabar amb l’arribada de les dues persones que comanden l’actual govern: Pere Parés (alcalde-CiU) i Jaume Oliveras (primer tinent d’alcalde-ERC).

Mentre Rolán vivia una de les seves pitjor experiències polítiques, Parés i Oliveras possiblement es van sentir una mica Ebenezer Scrooge, aquell personatge que Dickens fa tornar al seu passat just abans de Nadal…

Era l’any 1988 i mentre Mandela seguia empresonat i la URSS agonitzava, uns joves estrenaven cadira al ple municipal. Oliveras ho feia com a candidat d’unes acabades de néixer Candidatures d’Unitat Popular (CUP), mentre que Parés, fidel als colors, ja formava part del projecte convergent. Una moció del PSC demanà aquell 1988, el mateix que el passat dijous, la reprovació del regidor (aleshores s’anomenava conseller) d’Ensenyament i Joventut Pere Parés per la participació d’aquest en una enganxada de cartells en contra del 12 d’Octubre. Oliveras, reconegut militant independentista, i en aquella època revolucionari, va llençar un cable al ara Alcalde desactivant la moció socialista amb una esmena a la totalitat que van aprovar conjuntament. El Ple, com el del passat dijous, es va tancar sense la reprovació del regidor. Com dijous Rolán, aquell vespre de novembre del 88 Parés no va dir ni una sola paraula mentre es discutia la necessitat de reprovar-lo.

Com deia al principi, ningú pot entendre millor Judit Rolán que l’alcalde actual. Això em preocupa, potser el senyor Parés veu en Judit Rolán la futura alcaldessa de la vila…