“trencar el jurament d’omertà

és punible amb l’execució”

El cas de Josep Maria Matas i l’Associació Catalana de Municipis ha glopejat de nou les nostres ingènues consciències (unes més que altres) per retornar-nos a la crua realitat, està tot més podrit, fins i tot, del que podria semblar a simple vista.

El cas de (presumpte) malversació de diner públic implicaria a algunes de les institucions polítiques més ben assentades a la nostra estimada democràcia i a la vegada més desconegudes i improductives per la vida quotidiana de la ciutadania retallada.

“No hi ha diners!”, ens diuen, però mentrestant el Masnou és membre, pagant, de les dues associacions de municipis catalanes. Les dues presten els mateixos “serveis”, però una és d’òrbita convergent i l’altra d’òrbita socialista, i es clar, en aquestes assumptes els dos “grans” partits, com a bons bombers de la política, miren de no trepitjar-se la manega.

Més enllà de posar de manifest l’absoluta irresponsabilitat amb que la casta política gestiona els nostres diners, el que ha posat de manifest el cas Matas, és aquesta llei de silenci no escrita tant semblant a l’omertà siciliana. Amb les coses de menjar no s’hi juga, i de la menjadora (nom amb el que es coneix la Diputació) hi mengen tots.

El silenci ha estat gairebé total. A part del diari El País, que ha destapat el cas i que està administrant amb criteris comercials, donant-nos cada dia que passa un nou capítol del mateix, la resta de mitjans han fet mutis i a la gàbia. Encara és hora que la cadena de televisió comarcal, M1TV, finançada gairebé íntegrament amb fons públic, Masnou aporta aproximadament deu milions de les antigues pessetes, parli d’un tema que esquitxa directament la comarca. Diaris com el Punt Avui o Diari Maresme també ha decidit acollir-se a la llei de silenci.

Però el més greu ha estat l’omertà política. Diversos grups municipals havien anunciat la seva intenció de posar llum sobre un tema massa fosc. A les xarxes socials els grups i els seus regidors parlaven obertament del tema utilitzant termes com “corrupció” i preguntant-se per la implicació en el cas dels dos màxims representants del govern municipal.

Va arribar el Ple i abans la junta de portaveus. No sabem tot el que es va dir en aquesta junta de portaveus però el to al Ple va ser molt diferent al manifestat els dies anteriors. Molta prudència, massa, i més preguntes que semblaven dirigides a Josep Maria Matas, que evidentment no es trobava a la sala, que al propi alcalde. Cap pregunta sobre la implicació del primer tinent alcalde.

A la Diputació de barcelona, la menjadora, on Matas segueix sent coordinador general després que el seu president, Salvador Esteve, no li acceptes la dimissió, l’omertà a funcionat gairebé a la perfecció. Només ICV ha plantejat preguntes al respecte, mentre la resta grups opta per un “prudent” silenci, no fos cas que perdessin quota a la nòmina d’assessors polítics que permeten als partits col•locar ex alts càrrecs que han perdut, a les urnes, el seu lloc de feina.

A les organitzacions mafioses sicilianes no complir amb l’omertà es castiga amb la mort. A les organitzacions polítiques no fer-ho es castiga amb l’exclusió. L’exclusió de tota una colla de càrrecs, no escollits pels ciutadans, on polítics i polítiques que han estat retirats democràticament poden passar els seus últims anys cobrant sous, pagats amb diner públic, que els permeten mantenir el nivell de vida mentre acaben de quadrar els números de la jubilació.

Així funciona la nostra democràcia, diners gastats en organitzacions de dubtosa productivitat real pels ciutadans. Mitjans de comunicació que callen per por a perdre subvencions i quotes de publicitats que permeten quadrar els seus pressupostos. Lleis de silenci sobre temes que no interessa remoure a cap dels partits tradicionals. Mentrestant “la claca” militant dels partits, avui són uns ahir eren els altres, aplaudeix, en ocasions aplaudeix tant que aconsegueix deixar sense veu a una majoria de ciutadans que no pensa obeir cap llei de caire mafiós.

El Ple del mes de febrer l’alcalde va donar explicacions sobre la seva implicació en el cas de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i Josep Maria Matas. Les informacions aparegudes al diari El País durant la darrera setmana deixaven en entredit el bon nom de l’alcalde.

Les explicacions de l’alcalde em van deixar alguns dubtes. En primer lloc, no va negar en cap moment la credibilitat de la font, el diari el País. Aquest porta a pensar que tot el que s’ha publicat és cert. D’acord que l’alcalde va deixar l’empresa a finals de 2004, però El País denuncia factures irregulars també els anys 2003 i 2004.

El segon dubte que em deixa el discurs de l’alcalde és que la seva explicació és va basar en que ell era només un soci capitalista (el majoritari) i res més, no estant al cas de l’activitat de l’empresa. Ara bé, és creïble que una persona constitueixi una societat, que porta el seu nom, en sigui l’accionista majoritari i per contra no sigui conscient de res del que hi passa? No demanava comptes als administradors, que suposo ell mateix nomenava, sobre com gestionaven la seva empresa?

Si creiem l’explicació de l’alcalde, ens trobem amb un ajuntament endeutat fins a les orelles amb un senyor al capdavant que gestiona els seus recursos econòmics personals amb (presumpte) irresponsabilitat. Doncs sembla irresponsable crear una empresa amb el teu nom, invertir un capital majoritari a la societat i desentendre’s de la seva activitat. Més quan l’objecte de l’activitat de l’empresa és donar serveis a l’Associació Catalana de Municipi. No tenia interès per l’actual alcalde el serveis que l’ACM contractava a la seva empresa? No veia que la seva doble condició de propietari de la societat i regidor d’un ajuntament membre de la ACM podia portar-lo a situacions com l’actual i que per tant calia controlar l’activitat de la societat Parés i Solé SL? Sembla doncs, de ser certa, una actitud, al meu entendre, (presumptament) molt irresponsable.

L’afirmació més contundent de tot el discurs és que l’alcalde ja està estudiant denunciar als que han posat cullerada a partir del que va publicar el País. Ha posat en mans dels seus advocats les afirmacions de mitjans de comunicació i particulars, però, pensa denunciar a Josep Maria Matas, o és que Matas no ha malmès la honorabilitat de l’alcalde?

Per altra banda, l’ajuntament del Masnou, amb el seu alcalde al capdavant, no va manifestar cap intenció de posar el cas denunciat per el País en mans dels advocats. Cal tenir en compte que els fets denunciats tenen una relació directa amb la nostra economia municipal, ja que el consistori és membre de l’Associació Catalana de Municipis, i per tant, la (presumpte) malversació de fonts públics s’hauria fet, en part, gràcies als diners prominents de les arques municipals. L’alcalde va utilitzar el plenari municipals per defensar la seva honorabilitat personal, però, qui defensarà l’honor i els diners del poble? Sembla que no serà pas el govern actual.

Ahir molts ciutadans del Masnou van quedar sorpresos quan van veure el nom del seu alcalde relacionat amb un assumpte força fosc. El cas, destapat pel diari d’òrbita socialista, El País, relaciona un alt càrrec de CiU, Josep Maria Matas (actual coordinador general de la Diputació) amb el cobrament d’un milió d’euros provinents de la Associació Catalana de Municipis, de la qual n’era secretari general. El nostre alcalde apareix a escena quan es parla de l’empresa que es feia servir per cobrar les factures pels estranys serveis amb uns preus encara més estranys. L’empresa, Parés i Solé S.L., va ser fundada per Pere Parés l’any 2003.

Queda molt per saber sobre el tema i per tant es aventurat fer valoracions definitives, s’haurà de veure quina implicació real té Parés en aquest assumpte per delimitar responsabilitats. Ara bé, el que sembla clar és que alguna cosa havia de saber l’alcalde. Que l’empresa porti el seu nom, que en sigui un soci fundador, i el fet que la societat realitzes, tal i com explica el País, factures dubtoses des del primer dia, deixa en una difícil situació Parés, que o té una molt bona explicació (que espero sentir al proper Ple), o deixarà rondant l’ombra de la corrupció durant la resta de la legislatura.

La carrera política d’algú que ocupa llocs amb responsabilitat de gestió és basa en dos aspectes: la seva capacitat de gestió (i la transmissió d’aquesta a la ciutadania), i la confiança en la seva honorabilitat.

El panorama al Masnou és desolador. D’una banda el govern, amb l’ombra del dubte sobre la seva honorabilitat sobrevolant els seus caps. De l’altre una oposició que ha sortit escaldada del govern, amb la sensació entre la ciutadania d’haver estirat més el braç que la màniga. Sembla el moment idoni per l’aparició d’una alternativa, necessària, als partits masnovins tradicionals.