Autor: Sergi Amat

Al Masnou no tots els partits polítics són iguals davant la llei

Masnou

El passat diumenge 11 de novembre la CUP – Alternativa d’esquerres va organitzar un acte de campanya a la Plaça del Mercat Vell. Per tal de guarnir la plaça es va decidir col·locar una pancarta a la façana d’un edifici de titularitat municipal. Un cop acabat l’acte es va decidir, per tal de fer difusió de la candidatura, deixar la pancarta allà on era. Érem conscients que la pancarta, normativa en mà, podia ser retirada però vàrem decidir corre el risc. La pancarta en qüestió va estar al seu lloc menys de 48 hores abans que un jardiner de manteniment va rebre l’ordre de retirar-la.

La decisió de retirar-la és correcte, incompleix l’ordenança municipal sobre la convivència ciutadana i per tant no hi ha res a dir en aquest sentit. Aquest matí hem pogut passar per manteniment a recollir-la en perfecte estat. El que sorprèn i hauria de ser motiu de reflexió és el tracte desigual que rep al nostre poble la CUP – Alternativa d’Esquerres respecte la resta de formacions polítiques.

Sense anar més lluny a les darreres eleccions municipals alguns ciutadans ens vàrem dedicar a denunciar, mitjançant fotografies, l’incompliment d’aquesta mateixa ordenança per part d’alguns partits, així com l’incompliment del codi de circulació en el seu article 142. Aquest article, en el seu punt tercer, estableix el següent:

3. Se prohíbe modificar el contenido de las señales o colocar sobre ellas o en sus inmediaciones placas, carteles, marcas u otros objetos que puedan inducir a confusión, reducir su visibilidad o su eficacia, deslumbrar a los usuarios de la vía o distraer su atención, sin perjuicio de las competencias de los titulares de las vías (artículo 58.3 del texto articulado).

Un cop comprovat l’incompliment sistemàtic d’aquest article per part dels partits es va fer la conseqüent denuncia a la Policia Local. Aquesta, tot i reconèixer que s’estava incomplint aquest article del codi de circulació i l’ordenança en qüestió, va respondre amb evasives, delegant les competències a la Junta electoral de zona i negant-se a actuar retirant els cartells o demanant als seus propietaris que ho fessin. La junta electoral de zona, com us podeu imaginar, no va fer ni cas de les nostres denuncies.

Sorprèn doncs la celeritat amb la que és retirada una pancarta de la CUP – Alternativa d’Esquerres que, com es pot comprovar a la fotografia, no provocava cap tipus de perjudici a la ciutadania, mentre la resta de partits poden fer i desfer sense que la policia ni ningú actuï en conseqüència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els amics del Regidor de Cultura del Masnou

Cultura, Masnou

Aquest matí he rebut resposta a les qüestions que, com a membre de la comissió de festes, no m’havien quedat clares a la reunió de valoració de la Festa Major 2012. L’actitud del regidor de cultura, Jaume Oliveras (ERC), durant la reunió donava a entendre que  hi havia alguna cosa en la gestió de la Festa Major que no era aigua clara. Manca d’informació, nervis i males maneres que van culminar en un intent, frustrat, de donar per acabada la comissió quan alguns membres qüestionàvem la gestió econòmica de la festa major.

Una de les qüestions que havia quedat, fins avui, sense resposta era el cost total de tres de les activitats més potents (econòmicament parlant) de la festa: Els focs d’artifici de la platja, l’espai de Barraques de la Nimfa i el mapping 4D inclòs dins la cloenda.

A la resposta del regidor podem veure que els Focs artificials i l’espai Nimfa van suposar un cost de 14.000 i 11.000 euros respectivament, mentre que pel mapping 4D es van pagar 7.080€. El cost d’aquestes activitats es  justifica, al meu entendre, per dos motius. El primer és que són activitats demandades per la ciutadania en el seu conjunt o, com és el cas de la Nimfa, per un col·lectiu concret força ampli a la vila, els joves. El segon motiu és que ambdues aconsegueixen una afluència de públic molt alta superant ambdues els dos mil assistents.

Ara bé, com es justifica el cost del mapping 4D? L’activitat, emmarcada dins de la cloenda de festa major, va tenir una durada 12 minuts (590€ el minut) i va reunir a no més de 300 persones. La demanda social d’aquest acte no existeix, o com mínim no es va fer palesa a cap de les múltiples reunions de la comissió de festes prèvies a festa. No només això, sinó que la comissió no va ser informada d’aquest acte fins que ja estava inclosa dins del programa.

Fins aquí res de nou, podríem pensar. Un regidor que gestiona de forma poc racional els nostres diners. El més greu de l’assumpte és que la idea i realització d’aquest dispendi econòmic corre a càrrec d’un persona que figura a les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del regidor de cultura, a les darreres eleccions municipals. Per acabar d’enredar la troca l’Assemblea Indignada del Masnou publica un document on el regidor confirma que l’assignació econòmica es va fer a dit, sense buscar possibles opcions més econòmiques per la malmesa economia municipal.

Tot plegat un escàndol que ens hauria de fer reflexionar sobre la qualitat ètica de les persones que en aquests moments gestionen els serveis públics. Aquells que ens diuen, dia si dia també, que no hi ha diners per escoles bressol, serveis socials o ajuts per les entitats. Pel que sempre hi haurà diners és per ajudar un bon amic.

Alguna cosa es mou al Baix Maresme

Maresme

Si una cosa caracteritza la comarca del Maresme és la manca de sentiment de pertinença de bona part de la població. Aquest fet explicaria l’escassetat de moviments que vertebrin aquelles reivindicació estructurals que afecten diversos col·lectius disgregats per les poblacions de la comarca. La proximitat de Barcelona com a centre urbà omnipresent disminueix la capacitat de la capital, Mataró, per atraure persones de tota la comarca i esdevenir el centre neuràlgic de qualsevol moviment popular.

Aquest paradigma sembla que s’està començant a trencar en els darrers temps a la zona del  baix Maresme, sobretot entre aquelles persones que entenen que hi ha vida més enllà de la competitivitat, els diners i l’estat del malestar al que ens ha conduit la casta política institucional.

Com és costum en els temps que corren les xarxes socials han servit de plataforma per ajudar a vertebrar aquest moviment popular que no fa més que créixer i evolucionar en les seves formes de lluita, integrant-hi cada dia persones provinent de sectors socials més diversos. Moviments com l’oposició a la Ronda del Maresme o el 15M han sumat mirades i maneres de fer a aquells moviments populars existents des de fa una colla d’anys a la comarca.

Davant d’aquest moviment que camina amb pas ferm per esdevenir una alternativa social, els governs tradicionals han apostat per una formula no menys tradicional, repressió i estigmatització a parts iguals d’aquells que gosen alçar la veu. Vilassar de Mar fa uns dies o Masnou fa uns mesos són exemples de la democràcia que pot aguantar la rutina institucional dels alcaldes amb vocació de cacic.

El poder està preocupat, i té motius per estar-ho, alguna cosa es mou al baix Maresme, veurem on som capaços de fer-la arribar…

Comencem bé…

Masnou, Participació

El proper divendres 1 de Juny l’Ajuntament del Masnou ens ha convocat a una audiència pública per presentar els nou Pla i Reglament de Participació Ciutadana. Ja fa temps que esperem que els polítics ens presentin que han estat fent durant tot aquest període d’elaboració que va començar el més de Juliol passat.

Tot procés participatiu, la jornada de divendres ho és,  comença per una bona transmissió de la informació als ciutadans. Un ciutadà mal informat difícilment podrà participar de forma lliure i en igualtat de condicions respecte la casta política. Sembla que la regidoria de participació ciutadana no ha tingut en compte aquest aspecte, doncs el document que presentaran no esta acabat, queden articles per discutir en comissió informativa el proper 5 de Juny, i per tant, els ciutadans podrem opinar sobre un text que no és definitiu, una pressa de pel. Comencem bé el Pla de Participació 2012-15…

Alguns dels articles que s’ha d’acabar de discutir són prou importants. Com per exemple l’article 6 on es definirà la forma en que la ciutadania podrà presentar propostes (mocions) al Ple Municipal, una de les eines més importants que té la ciutadania per participar de l’acció política.

En definitiva, un cop més els que ens han de treure dels embolics, econòmics i socials, demostren una manca de seriositat preocupant, una precipitació sospitosa i una falta de professionalitat que ens hauria de fer reflexionar.

Guerra

Relats

“Inexistiendo en franco retroceso”

de Joan Rodriguez

Siete de la mañana:”Piiiiiiiiiiiiiiiii”, un aparatito situado a mi lado empieza a dar la alarma. MI cama se ha convertido en una cama bomba, pero a pesar del susto yo ya estaba preparado. Ayer el cabecilla de un grupo terrorista hizo una llamada para avisar y reivindicar el atentado: “Mañana a las ocho, en el lugar de siempre”, y colgó.

Presto, salto antes de que estalle la cama, me visto desesperadamente, desayuno a toda leche y vuelo hacia la calle…, simples efectos colaterales.

Me dejo engullir por la ciudad y aunque nos bombardean me meto en un refugio subterráneo donde un militante terrorista me obliga a introducir una tarjetita en una máquina para entrar, técnicamente una “T-10 integrada”.

Al salir del refugio me introducen en un furgón que me llevará a un campo de concentración donde me obligan a realizar tareas que, sinceramente, no haría si no me coaccionaran, a hablar con gente con la que no quiero hablar e incluso me veo forzado a sonreír en situaciones espeluznantes. Es la guerra y voy perdiendo.
Al cabo de un rato se produce una tregua, pero mi situación de desventaja me deja poco espacio para la negociación y sólo puedo conseguir veinte minutos para engullir un bocadillo que me permitirá seguir con los trabajos forzados y continuar una batalla que veo perdida.

Tras sudorosas horas me dejan libre…, justicia infinita, o divina, ya no sé, quizá libertad duradera.

Miro la hora. Debo de apresurarme para comer veloz y recoger a mi hijo, me han avisado de que ha sido detenido por tener tres años, pero lo sueltan a las cinco y si no llego a tiempo será abandonado en medio de la calle.

Resoplo mientras corro, y pienso en qué crueles que son estos terroristas que ya no respetan ni a los niños. Milagrosamente logro llegar a tiempo, aunque después debo apresurarme para llegar a otro local- propiedad de esos locos integristas- donde me cambian el esfuerzo que realizo en el campo de concentración por alimentos y otros enseres que creo necesarios. Allí también estoy bajo sospecha y debo atravesar otra máquina por si, por error, se me ha caído algún producto en el bolsillo. Otro militante vigila.

Vuelvo sudoroso a casa asustado, cansado, y después de un tierno beso y una sonrisa cómplice, veo la mirada cansada y asustada de quien comparte conmigo, bajo el mismo techo, la misma guerra.

Mis piernas, como dos torres gemelas, se tambalean, y caigo en la cama destrozado, no sin antes haber recibido otro aviso de bomba, para mañana a las siete.