El proper divendres 1 de Juny l’Ajuntament del Masnou ens ha convocat a una audiència pública per presentar els nou Pla i Reglament de Participació Ciutadana. Ja fa temps que esperem que els polítics ens presentin que han estat fent durant tot aquest període d’elaboració que va començar el més de Juliol passat.

Tot procés participatiu, la jornada de divendres ho és,  comença per una bona transmissió de la informació als ciutadans. Un ciutadà mal informat difícilment podrà participar de forma lliure i en igualtat de condicions respecte la casta política. Sembla que la regidoria de participació ciutadana no ha tingut en compte aquest aspecte, doncs el document que presentaran no esta acabat, queden articles per discutir en comissió informativa el proper 5 de Juny, i per tant, els ciutadans podrem opinar sobre un text que no és definitiu, una pressa de pel. Comencem bé el Pla de Participació 2012-15…

Alguns dels articles que s’ha d’acabar de discutir són prou importants. Com per exemple l’article 6 on es definirà la forma en que la ciutadania podrà presentar propostes (mocions) al Ple Municipal, una de les eines més importants que té la ciutadania per participar de l’acció política.

En definitiva, un cop més els que ens han de treure dels embolics, econòmics i socials, demostren una manca de seriositat preocupant, una precipitació sospitosa i una falta de professionalitat que ens hauria de fer reflexionar.

El PSC del Masnou presentarà aquest dijous, al Ple municipal, una moció per ”incentivar la Participació als Plens de les associacions, entitats i col·lectius”. Sorprèn aquesta moció just quan s’estan acabant de redactar tant el Pla com el Reglament de Participació ciutadana 2012-2015, en la redacció dels quals ha participat activament el PSC, juntament amb la resta de grups municipals. Sembla evident que darrera d’aquesta moció es troba un cert tacticisme socialista que tracta de portar al Ple aquelles propostes que, suposo, no han estat acceptades durant l’elaboració del Pla.

Deixant de banda els tacticismes, la moció ens indica que el nou Pla de Participació serà un document sense gaire futur. Mentre calgui presentar mocions per garantir la participació de les entitats del poble cap Pla aconseguirà acomplir els seus objectius.

Serà un Pla basat en la doctrina de la “Participació legitimadora”. Una doctrina  hereva històricament de les manifestacions a la Plaza d’Oriente, on la ciutadania participava per adorar els seus governants. Aquest Pla “legitimador” de l’acció política estarà regit per un Reglament que, veient l’esborrany que ha circulat les últimes setmanes, serà un “copia i pega” de les diferents lleis de rang superior que ja teníem:  Constitució, Estatut, Llei reguladora de les Bases del Règim Local, etc… Seguirem on estàvem, amb els mateixos drets que teníem i amb aquella sensació, tantes vegades experimentada, de que ens prenen per idiotes.

Alguns, pocs, havien vist en aquest Pla de participació una possibilitat de retornar part de la sobirania al seu legítim propietari, el poble, res més lluny de la realitat. I no hauria de sorprendre a ningú, doncs els que avui porten la batuta són, en essència, els mateixos que han desacreditat la gestió pública, lucrant-se en institucions com les Diputacions o els Consells Comarcals esquitxades a diari per escàndols de corrupció i tràfic d’influències. Aquells que tantes vegades ho han canviat tot perquè tot segueixi igual.

En definitiva tindrem un nou Pla de Participació fet integrament per polítics, on la ciutadania haurà aportat propostes que reposen al fons d’algun disc dur d’una empresa externa (però amiga) contractada especialment per a l’ocasió. Tota una operació de màrqueting polític  pagada amb  diners públics i que servirà com a material de campanya a les properes eleccions municipals.

Moltes eren les esperances que alguns havíem dipositat en la Festa Major 2012 tenint en compte el perfil del nou regidor de cultura. La seva anterior experiència com a membre actiu del moviment associatiu de la vila, temps en el que participava activament de  la Comissió de Festes,  feien pensar que per fi tindríem una festa major popular on el pes de les entitats i les persones participants seria cabdal. Davant la lamentable situació econòmica dels ajuntament cal estalviar recursos i fer sentir protagonista a les persones que desinteressadament dediquen el seu temps al poble semblava la millor manera de fer-ho.

Calia trencar amb aquella idea dels regidors de cultura que entenen la regidoria com un trampolí polític cap a l’alcaldia. Era necessari canviar de paradigma, transició que (a la seva manera) ja havia començat l’anterior regidora, passant d’una festa major dissenyada des  d’un despatx per polítics i tècnics, a una festa major feta des de baix, pensada i sentida pels membres de les entitats del poble que tenen el cul pelat d’organitzar aquest tipus d’actes.

Sembla, però, que Barcelona ha canviat més del que pensàvem aquell jove combatiu membre de les comissions dels anys vuitanta. Ja a la primera trobada dedicada a la festa major  un membre veterà li va demanar si hi havia la possibilitat de fer de la comissió un organisme autònom  amb capacitat de decisió, tal i com el regidor reivindicava anys enrere. La seva resposta va ser que “en aquests moments” no ho veia viable. El regidor sembla aquell comunista de l’acudit que ho va col·lectivitzant tot fins que toca fer-ho amb les bicicletes, llavors s’atura: “les bicicletes no! Que jo en tinc una”.

Aquest canvi de discurs es farà palès en el dibuix final de la festa, que serà com un sopar en el que el govern ja ha decidit el primer, el segon i les postres, mentre a les entitats només ens deixaran portar “un bon vi”. Sembla doncs que el regidor de cultura sap separar molt bé els diferents càrrecs que ocupa i sovint oblida que també és el regidor de participació ciutadana.